<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168</id><updated>2011-07-05T01:29:59.917+01:00</updated><category term='Personal'/><category term='friki'/><category term='idol project'/><category term='carnaval'/><category term='huelga'/><category term='cosplay'/><category term='bailar'/><category term='mp3'/><category term='móvil'/><category term='Nueva York'/><category term='otaku'/><category term='tarifas'/><category term='electricidad'/><title type='text'>El Laberinto Prohibido</title><subtitle type='html'></subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>22</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-850617523566668792</id><published>2008-11-28T10:14:00.003+01:00</published><updated>2008-11-28T10:22:37.329+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Personal'/><title type='text'>Cierre y traspaso</title><content type='html'>Hace ya mucho k no posteo en este blog, y me sabe muy mal dejar de postear en el, pero las cosas cambian y por eso a cambio de este blog (en el que dejo de postear pero no lo eliminare) he creado otro: &lt;a href="http://shockthings.blogspot.com/"&gt;ShocKThingS&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;En ese blog posteare mas de lo mismo que en este ^^ pero el diseño es mas bonito y se adapta a lo k kiero ahora. Antes e eset blog ya creé otros 2 blogs de tematica fija: &lt;a href="http://shockrafts.blogspot.com/"&gt;ShocKraftS&lt;/a&gt; y &lt;a href="http://grafishock.blogspot.com/"&gt;GrafiShocK&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Eso es todo, hasta luego in my new blog ^^&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-850617523566668792?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/850617523566668792/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=850617523566668792&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/850617523566668792'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/850617523566668792'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2008/11/cierre-y-traspaso.html' title='Cierre y traspaso'/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-401202161310985522</id><published>2007-11-13T08:40:00.001+01:00</published><updated>2007-11-13T08:47:36.613+01:00</updated><title type='text'>Salón del Manga XIII</title><content type='html'>Aunque ya hace unos cuantos dias que pasó os "informaré" de que tal me fue en el salón del manga, resumido mucho: chachi.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lo que más me gustó de este salón fue que me acompañara mi actual pareja ^^ y ya por otra pare que hubiera 3 establecimientos, asi no habi que estar con tanta gente todo el tiempo, podias tomar el aire, las colas no eran muy largas, aunque me sorprendió ver a gente haciendo cola para comprar entradas en la farga y luego ir al escenario y ver la taquilla sin gente xDD&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fui 2 dias al salón, Jueves y Viernes, el Jueves canté en el Karaoke Libre, vi al cantante del opening de Saint Seiya ensayar para el mini concierto, Bailé Parapara, y fui al "Concierto" de Sexy Mafia. El Viernes fui a una presentacion que hicieron en la sala de actos sobre el Master de diseño de videojuegos de la UPC, vi las exposiciones, los stands, comí en un chino xDD, conocí a unos jugadores de Ragnarok online, vi el concurso de cosplay y le compré una figura a mi novio *^-^*.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y eso es todo, me lo pasé muy bien, y agradezco la compañia que tube en esos 2 dias *^-^* Ha sido mi mejor Salón del Manga &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hasta prontoooooo!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-401202161310985522?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/401202161310985522/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=401202161310985522&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/401202161310985522'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/401202161310985522'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2007/11/saln-del-manga-xiii.html' title='Salón del Manga XIII'/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-8371710815419560535</id><published>2007-11-12T11:43:00.000+01:00</published><updated>2007-11-13T08:39:50.305+01:00</updated><title type='text'>*^-^*</title><content type='html'>Es para ti, esta canción ^^&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="355" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/yh2huH81i9U&amp;amp;rel=1"&gt;&lt;param name="wmode" value="transparent"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/yh2huH81i9U&amp;amp;rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-8371710815419560535?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/8371710815419560535/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=8371710815419560535&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/8371710815419560535'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/8371710815419560535'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2007/11/blog-post.html' title='*^-^*'/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-6857228848389229955</id><published>2007-09-26T20:37:00.000+01:00</published><updated>2007-09-26T20:47:54.312+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>Tantos errores cometí o cometeré, y pensar que hay que no evitaré, mas no podré, no se porqué pero ya me pasó, que todo acabó con un terrible error, una desilusión y yo sin perdón.&lt;br /&gt;Si pudiera arreglar todo lo que causé, todo ese llanto y dolor, toda la pena y la amargura y cambiarlo todo por una sonrisa tuya...Ojalá pudiera, pero no es el momento, no en este instane, no en este día, no. Hoy cometí otro error, otro como aquel y ese, si, y también ese, cuantos más cometeré, no lo se, espero que ninguno o al menos no demasiados, me esfuerzo y fracaso, me levanto y caigo de nuevo, una rutina que al menos en este instante, al menos en este dia, no puedo evitar.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-6857228848389229955?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/6857228848389229955/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=6857228848389229955&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/6857228848389229955'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/6857228848389229955'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2007/09/tantos-errores-comet-o-cometer-y-pensar.html' title=''/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-6172466487258551697</id><published>2007-09-26T20:34:00.000+01:00</published><updated>2007-09-26T20:37:20.875+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>En mis palabras ya no hay alegría, no en estas, no.  La felicidad renace en las posibilidades de compartir lo tuyo y lo mio, pero dime, dime que es lo tuyo, ya viste que es lo mio, quiero que lo veas, que lo sientas, que me mires compartiendo, compartiendo mis momentos con tu tiempo, que me veas feliz al ver que tu felicidad esta ahí aunque el momento no sea el perfecto, aunque ese tiempo quede ahí, feliz de tenernos, feliz.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-6172466487258551697?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/6172466487258551697/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=6172466487258551697&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/6172466487258551697'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/6172466487258551697'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2007/09/en-mis-palabras-ya-no-hay-alegra-no-en.html' title=''/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-1551925102680974673</id><published>2007-09-26T20:27:00.000+01:00</published><updated>2007-09-26T20:34:01.061+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>Palpita mi corazón, palpita fuertemente, tanto que duele. Duele de no verte y de verte, de estar y no estar y de estar sin ti y contigo, duele de poder y no poder, de tener y no querer, de querer y no tener, de todo, duele fuertemente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Duele la alegría y duele la pena, duele pues quema, duele pues punza, duele pues mata, altibajos da mi corazón cuando no quema, cuando no punza, cuando no duele, si no duele mueres, si duele muero...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-1551925102680974673?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/1551925102680974673/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=1551925102680974673&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/1551925102680974673'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/1551925102680974673'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2007/09/palpita-mi-corazn-palpita-fuertemente.html' title=''/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-815412970448697395</id><published>2007-05-31T14:59:00.000+01:00</published><updated>2008-12-09T06:53:24.828+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='idol project'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='bailar'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='friki'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cosplay'/><title type='text'>Hiraki</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/Rl7WiaxJTlI/AAAAAAAAABI/QAVkU7gIG68/s1600-h/hiraki%281%29.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/Rl7WiaxJTlI/AAAAAAAAABI/QAVkU7gIG68/s320/hiraki%281%29.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5070726117255106130" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;^^ Hace tiempo que no escribo pero tengo k contaros algo, actualmente estoy en un grupo llamado Hiraki y nos hemos apuntado a Idol Project ^^ e sun concurso con premios muy buenos, hay categorias diferentes y varias pruebas que hacer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Os paso aqui la dirección del blog del grupo ^^ la he exo yooooooo, toy muy contenta, para ser la 1ª vez que hago una pagian en condiciones yo sola ta bien no? jeje&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.hiraki-website.blogspot.com/"&gt;http://www.hiraki-website.blogspot.com/&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Espero que os gusten nuestros próximos videos ^^&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Byeeeeeeeee&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-815412970448697395?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/815412970448697395/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=815412970448697395&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/815412970448697395'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/815412970448697395'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2007/05/hiraki.html' title='Hiraki'/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/Rl7WiaxJTlI/AAAAAAAAABI/QAVkU7gIG68/s72-c/hiraki%281%29.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-3135993850552931856</id><published>2007-04-02T07:58:00.000+01:00</published><updated>2007-04-02T08:06:00.704+01:00</updated><title type='text'>~^·^~</title><content type='html'>Siento que soy feliz, hoy en este día y en los anteriores que viví junto a ti, siento que todo lo que soñaba y aquello que esperaba, contigo se cumplirá por fin, pues soy feliz.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Me encantaría saber descrbir cada sensación, cada sentimiento, pero mi mente no llega al alcance de tales magnitudes porque soy tan feliz de haberte encontrado, tan feliz de tenerte...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Doy saltos y no se porque, esa sonrisa de mi boca no se borra ni con la mas triste noticia, esta euforia en mi alma...SI!!!!! SOY FELIZ!!!!!! Soy feliz porque te amo, porque me amas, porque tu también eres feliz ^^&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-3135993850552931856?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/3135993850552931856/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=3135993850552931856&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/3135993850552931856'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/3135993850552931856'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2007/04/blog-post.html' title='~^·^~'/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-4390590622975132316</id><published>2007-03-28T22:21:00.000+01:00</published><updated>2007-03-28T22:27:07.720+01:00</updated><title type='text'>*^-^*</title><content type='html'>Waaaaaaaa, estoy entusiasmada, después de mucho tiempo, voy a hacer un cosplay &gt;o&lt;&lt;br /&gt;Lo haré con una chica que no conocí hace mucho, lo haremos del dúo W, ya inexistente por varias razones que prefiero no recordar -.-, de Hello! Project!&lt;br /&gt;La canción será Robokiss aquí os paso un vídeo en live para que veáis el baile y el traje ^^ Yo iré de Aibon *o* la que va de azul raro xD&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="350"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/cZppFoU1EcY"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="wmode" value="transparent"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/cZppFoU1EcY" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="350"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-4390590622975132316?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/4390590622975132316/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=4390590622975132316&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/4390590622975132316'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/4390590622975132316'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2007/03/blog-post_28.html' title='*^-^*'/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-1241615413445696155</id><published>2007-03-28T22:17:00.000+01:00</published><updated>2007-03-28T22:20:04.223+01:00</updated><title type='text'>...</title><content type='html'>&lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Comenzaré esta vuelta con una historia que escribi hace un tiempo, espero que os guste.&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Vagaba por las calles solitarias, arrastrándose entre los oscuros rincones de callejuelas abandonadas con la desolación y el fracaso impregnados en cada centímetro de su piel, mientras los últimos retazos de esperanza iban muriendo con cada paso que daba entre los lamentos silenciosos que abrumaban su corazón y su alma. Se sentía tan cansada de fracasar en todo lo que se proponía, sin encontrar algo para lo que pudiera servir, se ahogaba entre murmullos de gente que ignoraban su presencia y los lamentos silenciosos que clamaban por una razón para vivir que no terminara en una decepción previa a infinidad de ellas. ¿Tenía derecho a seguir viviendo?  ¿Por qué tanta gente mejor que ella lo hacía, y ella seguía respirando contra su voluntad? Voluntad cobarde incapaz de ponerle fin al dolor, a pesar de que lo único que quería era irse a dormir una noche y permanecer en el mundo onírico de la realidad en el cual podía hacer realidad tantos sueños que la vida se encargaba de destrozar día a día, hora a hora, minuto a minuto... Su mayor temor eran las decepciones y de eso se embriaga su rutina, quizá era injusta y se quejaba sin motivo porque se lo merecía, pero si ese fuese el motivo, ¿por qué se empeñaba el destino en dejarla seguir viviendo? Se sentía tan ruin, hipócrita, sucia al sentir envidia de todos aquellos que eran amados, apreciados, admirados, que tenían algo que ofrecer... Pero ella, en cambio, decepcionaba y dañaba a cualquiera que depositaba su confianza en su persona, decepción... odiaba esa palabra, la destrozaba un poco más por dentro, carcomía su autoestima hasta el punto de que cada vez que volvía a su mente sentía unas terribles ganas de dañarse a si misma, como castigo por no ser lo que los demás esperaban, de traicionarles aunque sólo fueran actos interesados...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Se detuvo en la entrada de un callejón mal iluminado rodeado de penumbras en el que cualquiera habría evitado meterse, sin embargo en su estado catatónico la precaución o la alerta poco importaba su bienestar, tal vez alguien así le haría un favor y a pesar del sufrimiento la haría sentirse viva, de cualquier forma, eso era lo que deseaba.  &lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Sus pasos le encaminaron hasta el fondo de aquel estrecho lugar hasta que se detuvo al llegar a la pared que lo dejaba sin salida y se apoyó de espaldas a él sin ver nada de lo que la rodeaba. Buscaba el peligro en cada rincón, para que otros hicieran lo que ella no se atrevía, era consciente de ello. Cobarde, cobarde... repetía su mente, mas pronto las paredes del lugar se le unieron y con las verdades resonando en su ser se sintió un poco más miserable, resquebrajándose los últimos retazos de su dignidad rota empezó a notar el candor de las lágrimas que descendían extrañamente cálidas por sus mejillas, al igual que ella lo hacía deslizándose por la pared en la que estaba apoyada al ser incapaz sus rodillas de sujetar su peso, dejándose llevar por la desesperación hasta que sintió el sucio suelo en el que estaba sentada, momento en que la rabia suplantó al anterior sentimiento y con los ojos borrosos por las lágrimas buscó a su alrededor hasta que encontró los restos de vidrio roto reposando un poco alejado del lugar en el que se encontraba. Sin pensarlo dos veces, y sin apenas fuerzas se acercó arrastrándose a gatas hasta allí, y una vez los tuvo al alcance de la mano, cogió uno de los trozos cuyas aristas estaban más afiladas y lo levantó por encima de su cabeza hasta que pudo contemplar como la luz de la tímida luna creciente lo atravesaba. Y sin un pensamiento racional, sin una vacilación se miró el antebrazo y con todo el dolor reprimido lo enterró en la piel pálida de esa zona y mordiéndose la lengua para no quejarse por el dolor se cortó horizontalmente desde el lugar en el habían tomado contacto las dos cosas. Pronto notó el fluir de su sangre por esa reciente herida, trazando un camino de rastros carmesí hacía abajo y cuando juzgó suficiente el corte dado, apoyó el brazo en el suelo y con rabia lanzó el cristal manchado de sangre lo más lejos que pudo, dejándose embargar por la sensación de irrealidad que amenazaba con sumirla en el sueño, por lo que se tumbó en el suelo en posición fetal mirando a ningún punto en concreto, dejando pasar un tiempo que para ella en esos momentos había perdido su importancia.  &lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Se despertó al percibir unos pasos acercándose, y enfocó sus ojos en la realidad que la rodeaba para intentar convertir la desorientación de su mente en conocimiento sobre donde se hallaba y pronto recordó sus últimas acciones antes de dormirse sin saber exactamente como y así dirigió su mirada hacía la herida por la cual ya apenas se derramaba sangre y observó como tenía todo el brazo manchado de sangre reseca .La oscuridad seguía presente así que no debía haber pasado demasiado tiempo, la única alteración visible respecto a la situación anterior, parecía ser la extraña inquietud patente en cada punto de aquel lugar, como si los ruidos de la noche hubiesen desaparecido dando paso a un lúgubre silencio, en el cual podía escuchar su propia respiración agitada por esa repentina interrupción para que la que no estaba preparada.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Seas quien seas, no eres bienvenido.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Los pasos siguieron acercándose inalterados ante la afirmación, resonando con contundencia en las paredes y ella por algún motivo insospechado sintió como un escalofrío le subía por la espalda hasta que fijó su mirada en dos pozos de un azul insondable perteneciente al dueño de las intrusas pisadas.  &lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;A unos diez metros de ella, se hallaba el dueño de esos ojos, un hombre del que no sabría precisar la edad, de rostro de marfil demasiado perfecto para ser real en el que no había ninguna expresión, de pelo oscuro y corto, vestido de negro y alto, rodeándolo todo con su presencia e imponiendo un temor incapaz de sobreponer.  &lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Él le devolvió la mirada sosteniéndose sin amedrentarse hasta que ella no pudo soportar más aquel escrutinio silencioso al que se sentía sometida y dominada desde el suelo y desvió los ojos al suelo. Mientras él, sabida ganada esa batalla, centró su atención en el rincón donde se encontraba, siguiendo el rastro carmesí visiblemente marcado en el suelo hasta que contempló la herida y que ante el olor penetrante de la sangre notó que esa herida seguía abierta, por lo que no dudó en acercarse a ella hasta arrodillarse y quedarse a su altura, ante lo que ella se apretó todo lo que pudo a la pared para escapar de esa cercanía que la atemorizaba y la hacía temblar, pero el hueco entre la pared y su espalda ya no daba para más y pronto se encontró acorralada y sin poder salir de allí.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-¿Qué vas a hacerme?&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Su pregunta quedó sin respuesta, pero no así sus acciones, puesto que él le cogió la muñeca del brazo ensangrentado se lo levantó hasta llevarlo a la altura de su cara y empezó a lamerle los restos de sangre resaca con delicadeza y evitando tocar la parte que se veía infectada y que aún no se había cerrado. Ella se estremeció ante el gesto, y sintió calor en las mejillas al sentir su lengua y su saliva húmeda sobre la piel, esperando que el no notase su vergüenza ante algo que nunca le había pasado.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Pronto terminó con lo que había estado haciendo y ante eso le vendó la herida con unas vendas que se sacó del bolsillo, como si supiese que lo que estaba por venir. Una vez hecho aquello, volvió a cruzar su mirada con la de ella, y sin previo aviso la recostó contra la pared y fue acercando su rostro buscando el contacto de sus labios hasta rozarlos en una caricia casi imperceptible con una timidez impensable en alguien que parecía dominar toda la situación desde el principio, y al ver que ella no se resistía cerró la última distancia entre los dos y la besó, con ternura y delicadeza al principio, probando el sabor de sus labios inexpertos para después dar paso a una furia y pasión que mostró con la necesidad de entrar en su boca cuando le mordió el labio inferior para pedir permiso para hacerlo, cosa que hizo cuando ella la abrió y continuó profundizando el beso hasta que se separaron por falta de aire, con expresión impenetrable él y avergonzada ella, por lo que evitó mirarle.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Yo... es la primera vez que hago algo así, no pienses que....&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Él ignoró el comentario y poniendo sus manos en su cintura, la levantó al ponerse él también en pie y sin ni siquiera pensárselo la arrinconó otra vez contra la pared y uniendo sus dos muñecas sobre la cabeza volvió a besarla, primero en los labios para después continuar bajando delineando su mandíbula hasta el cuello, con una furia que ya nada contenía y de la que fue consciente cuando al ir a morderla el cuello notó el candor del torrente de lágrimas que se agolpaban en sus ojos y ella se esforzaba en retener en sus ojos. Se apartó recuperando la cordura que por un instante creyó haber perdido y le cogió la barbilla para que levantara la cara y poder tenerla frente a frente.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Lo siento-dijo apenas en un susurro, liberando el agarre de sus muñecas y alejándose unos pasos de ella.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Fue al escuchar aquella frase, con su voz tan profunda y tan distante que despertó del sueño en el que se sumió cuando empezaron el primer contacto y ante el que por lo inesperado no supo como responder excepto dejándose llevar sin enterarse de las acciones que él pretendía realizar hasta notar como algo puntiagudo intentaba adentrarse en su cuello.  &lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Al notar su silencio, él continuó hablando.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-No pretendía hacerte nada malo, sólo que al no decir nada yo pensé que...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Ella le silenció poniéndole un dedo en los labios para dejarle que le explicase.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-No pasa nada, no estoy acostumbrada a cosas como esta y al no conocerte me imaginé otra cosa.- dijo con la sombra de tristeza adueñándose de sus ojos.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Era la primera vez que le veía una expresión en toda la noche, y que además le escuchaba, y lo único que tenía en mente en ese instante es que al contrario de la desconfianza que le debía inspirar, sentía una sensación de paz que jamás pensó encontrar. Después de sus últimas palabras se sumió en un silencio que ella pensó necesario romper.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Gracias, por curarme la herida.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-No deberías dar las gracias por algo que no querías.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-No entiendo a que te refieres.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Esa herida te la hiciste tú, no fue ningún accidente, yo impedí lo que realmente anhelabas.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Ella intentó sonreír ante aquella afirmación, como una niña que ha sido atrapada haciendo lo que no debía, pero pronto se dio cuenta que lo que debía tener en la cara era una mueca horrorosa.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Aún así gracias, pero no diré que sienta lo que hice. Y aunque no tenga nada que ver con esto... ¿sabes qué tienes los ojos más bonitos y tristes que he visto nunca?&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-¿Y a ti nadie te ha dicho que tu sonrisa lo único que encierra es falsedad e hipocresía?&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Aquello último la devolvió a los segundos previos antes de dormirse estando sola en el callejón y algo en su interior se volvió a revolver, con furia, dolor y decepción. Cobarde&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;No necesitaba escuchar nada ya, otra broma cruel, hubiese preferido algún dolor físico como el que creía que le iba a infligir al principio, no esas palabras, no ese dolor. Si eso justificaba su presencia, que buscara otra diversión esa noche, ella no sería su payaso para divertirle. Así que recompuso una vez más la indiferencia que se convencía en sentir y en pasos decididos le paso de largo dispuesta a marcharse de allí. Pero no le dio tiempo, ya que él le había cogido del brazo reteniendo su huida y se dispuso a hablar de nuevo.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Además de dolor, desolación, soledad y sufrimiento, es por eso por lo que me gusta.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Se adelantó un poco para estar frene a frente, y ella pudiera ver en sus ojos que decía la verdad.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Eres tan frágil como la porcelana y te comportas como si nada ni nadie pudiera dañarte.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Afirmó con un aplomo poco normal en un desconocido. Le observó desviar la mirada al cielo, y siguiendo su gesto se fijó en los ciento de lucecitas titilantes que se dispersaban en la altitud en las que no había recaído antes y se dejó llevar por esa inmensidad que consumía a todos los que lo observaban.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Si pudieras sentirte viva por una noche, ¿cómo lo harías?&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-De alguna forma en la que me sintiera querida, dichosa y orgullosa de ser como soy, sin miedo a fracasar o a decepcionar, sabiendo que por una vez habré tenido éxito en lo que me he propuesto, sentir que soy importante para alguien.... En realidad no lo sé, creo que una cosa es sentirse viva y la otra desear ser algo que no soy, me siento tan perdida en este mundo...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-¿Te da igual de la manera que sea?&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Sí...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Sabes en los que estoy pensando, ¿verdad?&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Me parece intuirlo.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-No solamente es lo que piensas... Sólo que me gustaría que me dejarás sentir esa soledad a mi también...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Esta vez fue el turno de ella para acercarse con timidez primero y decisión después y cuando estuvo a poco distancia, se puso de puntillas y le besó una vez más, con desesperación, dándole a entender la respuesta no pronunciada. Su súbita acción le tomó desprevenido al principio, pero enseguida se dejó llevar por el sentimiento y poniendo las manos en su cintura la ayudó a llegar a su altura, mientras ella se apoyaba en sus hombros. Pronto necesitó sentir la calidez de su piel impregnada de tantas sensaciones que ella desconocía que sentía, por lo que empezó a trazar con los dedos la curva que formaba su mandíbula para seguir bajando hasta su cuello, y enseguida sus labios siguieron el camino previamente marcado por sus dedos arrancándole un suspiro tenue ante el que su cuerpo se estremeció, motivo por el cual la miró a los ojos interrogante y ante la breve sonrisa que exhibió, supo que lo único que la carcomía era el no saber que hacer.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Déjate llevar.- fue su respuesta.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Titubeó un poco pero pronto imitó el gesto anterior y buscó el hueco entre su cuello y su hombro, para posar sus dientes allí como marcando territorio y al estar tan cerca uno del otro, notó el bulto en sus pantalones y sin inmutarse deslizó su mano desde su marca dejada en el cuello hasta aquella parte, trazando sinuosos y tortuosos caminos que le hicieron perder su frialdad aparente y le arrancaron un gemido de placer.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Soy buena aprendiz- dijo, a lo que él pudo ver la mirada entre inocente y sensual que se entremezclaba en sus iris.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Lo sé, pero me gusta llevar la iniciativa.- sentenció y con esto, la dirigió hacía atrás y la retuvo otra vez contra la pared, con los brazos sobre la cabeza, y observó su pecho subiendo y bajando rítmicamente por lo que estaba viviendo y el matiz rojo que se apoderaba de su expresión.  &lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Sin pensárselo dos veces, ni variar la posición, se inclinó un poco para seguir el camino por su cuello, a la vez que con la mano que le quedaba libre se fue apoderando de los botones del vestido que llevaba para ir liberándolos y dejar mostrar lo que se ocultaba bajo ellos. Lo hizo con tranquilidad, mientras sentía su excitación ir en aumento y los suspiros de ella se hacían más entrecortados hasta que  al llegar al último, la apartó ligeramente de él para ordenarle que se dejara llevar entre las miradas cómplices que ambos compartían.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Él la alzó a peso, obligándola a rodear su cintura con las piernas mientras la sujetaba por debajo de las caderas, y dejando sus manos libres para que las usara para lo que considerara oportuno buscó hasta encontrar la postura adecuada con su pecho a la altura de su cara y pronto reinició su camino en el lugar donde hasta se detuvo, el principio de sus senos que ahora se hallaban únicamente ocultos por la ropa interior que llevaba puesto que los tirantes del vestido habían bajado hasta el lugar propicio para no estorbar, sin embargo pronto ella notó que algo molestaba en esa situación y arqueando la espalda, se llevó las manos a la espalda y abrió el impedimento para que él realizara lo que deseaba dejando que la gravedad lo arrastrase camino abajo con lo que él continuó su trayecto descendiendo con su lengua hasta el pezón que se había endurecido tiempo atrás, así que lo mordió y pronto al notar que aquello no le era suficiente, apretó más la pelvis contra la pared para poder liberar las manos que pronto llevó a cada unos de sus senos haciendo movimientos circulares alrededor de la aureola del pezón y subió su boca hasta la de ella marcando ese camino con saliva en su piel mientras hacía que ahogara un gemido de placer en su garganta al introducir su lengua en su boca y ella subía sus inexpertas manos hasta su pelo y perdía sus dedos en él.  &lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Ella por su parte sentía la pasión a flor de piel, en cada poro de ella, estaba excitada y apenas le había hecho nada, era consciente de ello, sin embargo sus pensamientos fueron olvidados cuando notó algo caliente entre sus piernas y él dejó de entretenerse con su pezón para llevarla hasta ese lugar y empezó a acariciárselo con delicadeza pasando su mano una y otra vez, y con ese acto ella notó como el bulto que el tenía se abultaba y levantaba más de lo que lo estaba antes. Intentó protestar por no poder devolverla nada de lo que él estaba despertando pero su única respuesta fue volver a alzarla para depositarla en el sucio suelo tumbada pero con la apoyada en sus codos para poder tener su mirada enfrente y con sus fijos en los del otro, ella vio como delicadamente y de rodillas se acercaba a ella y metía sus manos debajo de la falda del vestido que aún llevaba puesto hasta llevarlas a la última prenda de ropa que estaba debajo y con tranquilidad la cogió y tirar hacía abajo deslizándola por sus piernas hasta que finalmente la tuvo a la vista y se la quitó tirándola lejos y desvió la mirada hacia su interior del cual nada podía privarle la visión. Sonrió al ver el líquido blanco resbalando entre sus piernas y se las abrió para colocarse entre ellas. La excitación que provocaba en ella era patente en cada gesto que llevaba a cabo, como en ese instante en que se tumbó del todo en el suelo y levantó la cadera sin vergüenza esperando algo, pero le apetecía seguir con aquello por lo que metió sus dedos en su vagina entremezclándolos con sus fluidos mientras los movía en su interior y sus gemidos iban aumentando de tono, hasta que los sacó y se agachó para sustituir sus dedos por su labios besándolo para luego ir mordisqueándolo hasta encontrar su clítoris para lamerlo suavemente, momento en que ella llegó definitivamente al orgasmo mostrándolo en sus gestos con los cuales intentaba reprimir lo que apremiaba en salir de su garganta. Por su lado, él se apartó para ver como eyaculaba y empapando los dedos en el líquido se levantó para que ella observara como lo probaba. Y desde su altura pude contemplar su cuerpo aún virgen resplandeciente bajo la débil luz de la luna, sus senos subiendo  bajando mientras su respiración se normalizaba, su cadera aún levantada y sus pupilas dilatadas. Al notar su mirada clavada en ella, se puso de pie también, sin importarle su semidesnudez y en una mirada silenciosa y con ganas de dirigir el juego le insinuó lo que quería hacer. Él parecía entenderla motivo por el que se acercó a ella y esperó a su primer movimiento que no se hizo esperar. Le agarró del frente de la camiseta que llevaba y mientras él interpretaba bien el gesto y se inclinaba un poco ella la cogía por la parte de abajo y se la levantaba hasta los brazos alzados de él para posteriormente dejarla caer libremente en el suelo.  Se detuvo para observar la piel que aún no había tenido ocasión de observar y pronto sintió la necesidad de sentirla baja la suya así que le abrazó apretando su pecho contra el de él y ponía su oído justo a la altura donde ella consideraba que debía estar su corazón y se quedó en esa posición mientras su mano buscaba el camino al cinturón de su pantalón que apresaba lo que él ya no podía disimular y abriendo la hebilla se deshizo de él para continuar su camino a la cremallera del pantalón que tampoco tardó en abrir y así poder contemplar lo que se escondía. Pero su intento se vio frustrado cuando él se separó de su lado para quitarse toda la ropa que llevaba encima excepto lo que tapaba su erección. Viendo esto, se excitó aún más pensando en cual sería su siguiente movimiento, pero antes de tener tiempo a pensarlo notó la frialdad de sus manos en sus senos descendiendo hasta su cintura para que el vestido que había llevado puesto y ahora reposaba arrugado en su cintura desapareciera del todo y la dejara ver desnuda. La observó entera, pasando su vista por su cara, sus hombros, los senos que cabían perfectamente en su mano y entre los que le gustaría poder dormir cada noche, su vientre recubierta de nívea piel sin ninguna marca que rompiera el trazado, su cintura pequeña comparada con las caderas que había contemplado levantarse por la excitación, su sexo aún virgen que la caracterizaba como mujer y que deseaba proclamar como suyo, sus piernas finas y largas que terminaban en unos pies menudos y supo que tal vez se arrepentiría de lo que tanto deseaba hacer porque tal vez le arrebatara el candor y la inocencia que emanaba de ella, pero el deseo que tenía era irrefrenable y en sus ojos leía la misma intensidad que le quemaba a él.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Por su parte ella también le examinaba, desde la ancha espalda bajaba hasta su estómago plano y desde ahí a la ropa negra bajo la que se adivinaba los estados de ansiedad de su dueño, para finalizar en su piernas. En general era bastante más grande que ella pero presentía que su cuerpo se amoldaría fácilmente al de él. Se relamió los labios ante ese pensamiento y con mirada de cazadora se le acercó moviendo sus caderas con descarada provocación hasta poner su mano en su pene aún cubierto y con la otra empezaba a bajarle el último obstáculo pero pronto él la detuvo.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Con la boca  &lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Ella formó una sonrisa felina e hizo lo indicado arrodillándose en el suelo y poniendo sus manos en sus nalgas y cogiendo el trozo de tela de la parte delantera entre sus dientes empezó a bajársela mientras la trasera se la quitaba con las manos y pronto pudo ver la erección en su máximo esplendor cuando él ya no la pudo contener más y se dejó llevar al no notar nada sobre ella debido a que el último impedimento descansaba más allá de sus rodillas y ella se la cogía por el prepucio con una mano y con la otra acariciaba la recién descubierta cicatriz que la cruzaba su pelvis. Con su pene en la mano decidió acariciarle la punta con la lengua mientras iba subiendo por él, pero otra vez se vio frustrada cuando él negó con la cabeza y la hizo levantarse deshaciéndose de la última prenda para después abrazarla por la cintura y apoyando su cabeza entre sus senos e intentando hacer que ella no sintiera su excitación le preguntó:&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-¿Estás segura?&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Sí.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Con esto le indicó que se tumbara en el suelo y una vez hecho se situó entre sus piernas que apoyó en sus hombros y poniendo sus manos en la cara interior de sus muslos y abriéndole un poco las piernas con delicadeza para poder acceder a ella, la penetró con su erección lentamente para que pudiera acostumbrarse a esa nueva sensación. Esperó a escuchar su reacción, y al sentir sus gemidos que cobraban fuerza a cada instante el empezó a entrar y salir de ella hasta que notó como su orgasmo estaba a punto de llegar por lo que decidió eyacular fuera de ella, pero ella se resistió a dejarle ir.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Hazlo dentro de mí.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Mejor que no.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Salió de ella violentamente siendo incapaz de contenerse durante más tiempo, sin embargo su resistencia se quebró y pronto el semen la cubrió de arriba abajo unidos a los restos de sangre que demostraban que había sido virgen hasta hacía poco. Ante lo que muy a su pesar no pudo dejar de sentirse complacido ante la visión que presentaba, con lo que decidió que puesto que había sido su culpa lo único que podía hacer era borrar los rastros de su semen así que desde arriba empezó a lamer cada centímetro de su piel limpiado lo que él había ensuciado, empezando por sus muslos, subiendo por su sexo, que se estremeció al sentir el contacto húmedo de la saliva, su vientre, sus pechos en los que succionó los pezones hasta que juzgó que ya estaban suficientemente duros, y hasta que llegó al hueco de su cuello en el que aún no había tenido tiempo a perderse. Al llegar allí, enredando sus brazos en su cintura hundió sus labios en su cuello, cosa que sintió cuando notó la sangre descender por el mordisco que le había dado, pero el escozor de la herida pronto fue remplazado con el tacto húmedo de su boca que la lamió y con ella y el sabor anterior de su semen la beso con furia y posesión hasta que se separaron para respirar y él se acomodó a dormir en su pecho.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-¿Qué has hecho?&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Querías sentirte viva y eso he hecho.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Me refiero a porque me has mordido.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Nada sin importancia, duerme.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;La contempló hasta que su respiración se normalizó, símbolo inequívoco del sueño y entonces con delicadeza se levantó y la cogió entre sus brazos cubriéndola con la capa que de pronto se encontraba por allí expandida.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Sólo te he convertido en mi reina para el resto de mis días-contestó a la nada, mientras su ropa negra reaparecía.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;De pronto una presencia más se personificó en el lugar en el cual nunca hubo ninguna interrupción.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-¿Es ella, mi señor? &lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Sí, ve a preparar sus cosas.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-¿Ella lo aceptara?&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Da igual que lo haga, yo la necesito a ella y es mejor como muerta viviente que como muerta.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Mañana será un largo día.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Eso me temo.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-¿Señor quiere que le ayude? No es necesario gracias. Por cierto...  &lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-¿Sí, señor?&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Deja de mirarle tanto&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;-Mis disculpas señor.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Y con sus pasos reverberando en aquel extraño paraje desaparecieron en la oscuridad volviéndose a escuchar tras de sí los latidos de la noche que ya se empezaba a desvanecer.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-1241615413445696155?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/1241615413445696155/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=1241615413445696155&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/1241615413445696155'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/1241615413445696155'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2007/03/blog-post.html' title='...'/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-3145304256720195895</id><published>2007-03-28T22:14:00.000+01:00</published><updated>2007-03-28T22:16:06.813+01:00</updated><title type='text'>o.o</title><content type='html'>Bueno, por temas académicos y otras cosas (tipo: k no se k postear) XD he abandonado un poco esto y bueno voy a intentar que no pase mas *^^* allá voy!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-3145304256720195895?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/3145304256720195895/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=3145304256720195895&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/3145304256720195895'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/3145304256720195895'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2007/03/oo.html' title='o.o'/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-8642779742187706543</id><published>2007-02-11T12:19:00.000+01:00</published><updated>2007-02-11T12:25:26.628+01:00</updated><title type='text'>Els braços de Morfeu [2/2]</title><content type='html'>&lt;span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:georgia;" &gt;Aquí os adjunto el resto de la historia de "Els braços de Morfeu" ^-^&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; Passaren les hores, una rere l’altre, monòtones, avorrides, grises, tristes... adonat-se amb enveja com la soledat era la seva única amiga diferent de tots els que l’envoltaven reient i xerrant de plans pel cap de setmana i les vacances que ja s’apropaven.  &lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Núria....-vaja algú la cridava, quin motiu tendria la persona per parlar-li? Només esperava poder aguantar el que fos.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Sí?-aixecà el cap i veié a les tres grans amigues que s’havien oblidat d’ella mesos enrera.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Amb qui eres abans?- genial per això venien….&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Amb un…&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Felicitats!-digueren a la vegada&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Per què?&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -No res.... Ve sortim fora, ja ens el presentaràs....&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; O sigui només per ell, mai per ella....  &lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; Aixecà el cap i mirà l’hora per asegurar-se’n que realmente li mancaven dues hores més per sortir, tot seguit l’abaixà quan el tutor feia la seva entrada disposat a començar la classe, i ella es sumergia altra vegada al seu món perfecte.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Núria!- això era nou, dues vegades l’havien destorbat avui potser que enmarqués la data al calendari.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Núria!-repetí la veu gairebé exasperada.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Si profesor?- fou la seva resposta.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Surt a la pissarra- genial, la deesa Fortuna també ignorava sa existència.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; Remugant en veu baixa, s’aixecà i s’apropà fins on era lentamente mentre de fons escoltava murmuris apagats.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Fes l’activitat de la manera que acabo d’explicar-genial allò volia dir que se n’havia adonat de les seves ausències i la posava a prova.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; I tal com ell li demanà, desenvolupà l’activitat variant la manera, mig encongida esperant el que li deparava el destí inmediat.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Ets un bleda inútil que no sap fer ni això!-tronà la veu acompanyada d’un cor de rialles esmorteïdes que li ressonaven al cap submergint-se profundament al seu cor. No ploris es repetia mentalment, no els hi doni’s aquest plaer.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -No sé perquè m’extranya de fet, si ets pases les classes esbarjin-te qui sap on, no serveixes per res de bo. Apa torna a escalfar la cadira.- li acabà escridassant mentre els altres reien l’espectable com la comèdia més divertida del món.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; Abans que pogués cumplir el seu desig sonà el timbre que anunciava el final del penúltim infern del dia, que aprofità per canviar la direcció i sortir d’allà corrents per fugir d’aquells que l’ofegaven, dirigint-se al pis superior on s’havia que no hi quedava ningú.  &lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; Detingué la seva cursa desesperada al moment que atisbà la finestra per on es veia tot el paisatge extent-se més enllà de l’horizó cobert per un mantell d’estels malgrat que ella no hi veia res, tan sols intentava no deixar regalimar les llàgrimes que primaven per sortir enmig del silenci aterrador i l’obscuritat de l’ambient&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -On s’ha ficat la desgraciada?-una veu sonà encara lluny però s’apropava, ho intuïa.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Que hi vols fer amb ella? No mereix la pena ni tan sols veure-li la cara.-acompanyà una altra.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -En realitat res concret, però m’aburreixo i fa molt que no apallisso ningú- la buscaven a ella això era clar i l’aproximació de les veus li donà la confirmació de que no hi havia escapatoria..&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Ah, aleshores aquest es el motiu...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Bé potser n’hi ha algún més...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Quin?&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; No hi va haver resposta ja que els intrusos s’enmudiren en observar-la davant d’ells tal qual una aparició.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Mira-te-la, la rata ha surtit del cau, a tú et volia veure.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; Ella no li contestà, sols aclucà els ulls per saber qui eren aquells dos. L’un, el que semblava manar tenia pinta de goril.la literalment, amb prop de dos metres d’alçada, una envergadura tres vegades la d’ella i els ulls intensament foscos i malignes. L’altre tampoc se li quedava curt, amb la mateixa alçada però més escanyolit.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Et tan curta què no saps parlar?-rigué la seva gràcia ell mateix.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Això sembla- corroborà l’altre.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Vinc a donar-te una lliço d’educació saps? Espero que m’ho agraeixis que gasti el meu temps amb una cosa tan baixa com l’ets tu.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Què he fet? –deixà anar ella.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Doncs que si vols amigues te les busques, però no vagis dient que els hi presentaràs no se qui per ser popular a les que tenen nòvio&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; Ara ho entenia, les noies d’abans se l’havien jugat bé.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Jo no he dit res...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -A sobre mentidera.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Saps m’aburreix veure la cara d’aquesta cosa, per què no li arregles?-proposà l’escanyolit.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Gràcies pel consell- i dit això en instants de segons arribà fins a ella i abans que pogués reaccionar li clavà tal cop de puny que l’envià d’esquena contra la pared rere la seva esquena.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Ja t’has mort? No tindré aquesta sort- digué aixecant-la i posant-la dempues pel coll de la camisa per instants després donar-li un altre mastegot a l’estòmac que la deixà instantàniament ajupida i sense respiració.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Vinga va, si ets bona miyona i ens llepes les sabates ho deixarem estar.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Mai de la vida.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Ua quina gràcia, a sobre va de dura l’escòria aquesta.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Joan no tens ganes de divertir-te una mica?&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Què proposes ara?&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; El tal Joan tregué quelcom e la butxaca dels pantalons abans de respondre:&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Fer-li una cara nova.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Bona idea, tota teva.- I li cedí el lloc a l’altre que agenollant-se davant d’ella li aixecà la cara fins tenir els ulls al mateix nivell, cosa que despertà un sonmriure esgarrifador en el noi.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -No em miris amb aquesta cara dona, que no t’escau gens, bé no et preocupis ara te’n faig una que si ho farà-sentenciá ell clavant-li el ganivet a la galta i començant el seu recorregut cap abaix...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; El seus crits resonaren per tot el segon pis mentre la sang deixava un camí imborrable a la seva expressió i morien al terra on les seves mans s’aferraven intentant contenir el dolor... Els altres dos reien i observaven amb morbosa fascinació la seva obra.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Bé així molt millor, que en penses, Eduard?&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -La deixem estar ja?&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -La veritat tinc ganes de divertir-me una mica, m’agradaria saber si aquesta innocència seva es real o fingida.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Es nota que no tens xicota noi, bé tu mateix jo vigilaré si bé algú alertat pels crits de la porca.- es girà i tornà cap a l’escalada de baixada.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Vaja, no n’estàs orgullosa de que et deixi estar-te amb mi? Et faré sentir les flames de l’infern dins teu, ja ho veuràs.-prometé mentre la besava violentament i amb una mà li arrancaba d’una estrebada la camisa.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -He de reconèíxer que no estàs malament-digué admirant-la.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; No podia més, les llàgrimes que abans desitjà controlar l’enteliren els ulls unint-se amb la sang que seguia sorgint de la ferida i dels cops de puny caient massa dolorosament fins on el seu cor bategava, tot tremolant de fred. Què li devia al dimoni? Quina falta cometé sense adonar-se’n? Si hagués sabut el que li deparava la fortuna s‘hauria deixat caure fa dos dies... però ara... ara se’n penedia, hauria de suportar la pitjor de les humiliacions... Volia dormir i no despertar-se mai més... si tan sols això li otorgessin....&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; Fou l’última cosa que pensà mentre la debilitat i el cansansi la submergien en el món de les tenebres....&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Quina llàstima al final m’hauré de quedar amb les ganes...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; Passes apresurades s’afanyaven fins a on estaven els dos.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Joan están a punt de tancar anem...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; L’anomenat Joan mirà la víctima amb menyspreu, feu mitja volta i se n’anà amb l’Eduard rient como si res hagués passat.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; Obscuritat i tenebres l’envoltaven però no sabia a on estava, no era capaç de sentir ni veure res, no obstant, notava como si algú l’estigués sacsejant desesperadament per fer-la anar a quelcom lloc pitjor a on havia estat abans... Encara no la venia a buscar la mort? Sols volia dormir per sempre ara, l’últim desig...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Núria, Núria.. desperta t’ho prego.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; Aquella veu li sonava... no n’era la d’aquells dos, ni de cap dels seus companys de classe, aleshores, de qui era? Podria obrir els ulls i solucionar el miteri, però li feia tan mal la cara... i a més mereixia la pena? Després de tot el que havia passat potser volia seguir en aquella quietud inmòvil i serena...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Núria,... sóc jo, l’Oriol...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; Ell, ara s’assabentava. La seva veu que havia sentit aquella mateixa tarda, quan tot semblava ser més fácil i meravellós, però i si tot plegat no era més que un altre malson dels que l’acompanyaven cada nit? Si obrís els ulls ho podria saber... Intentà fer-ho però una ganyota de dolor s’instal.là a la seva cara, no podia, li feia massa mal només de contraure un múscul... Però necesitava comprobar que allò havia sigut un altre malson, per què així era no? Reprimint un altra sensació de dolor i amb le últimes forces que recol.lectà d’algún lloc misteriós, aconseguí obrir els ulls a una visió que no diferia en principi gens a l’anterior tret de que semblava haver una boira al seu entorn ara... Tancà i obrí els ulls reiteradament deixant escapar murmuris de dolor per intentar aclarir la seva visió, fins que finalment ho aconseguí quan veié uns ulls blaus mirant-la amb preocupació i culpabilitat.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Ho sento de debó, Núria. Perdona’m.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; Poc a poc prenia consciència d’on es trobava i anava recuperant les forces per asseure’s a terra malgrat que sentia tot el cos adolorit&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Oriol?-preguntà ella mentre sentia els seus braços rodejant-la&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Digues- respongué ell mentre l’abraçava amb més força entre els seus braços.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Allunya’t&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Què?&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Que no em toquis, no te m’apropis!- cridà tot allunyant-lo d’ella.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Però...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Ho sento... haig de tornar a casa.-anuncià tot aixecant-se.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; En el mateix instant que els seus pues tocaren el terra, es sentí caure’s però ell evità l’inevitable cop amb el terra tot portant-la fins a on era abans entre els moviments violent d’ella que no volia que la toqués ..&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Marxa’t, no vull el teu contacte!-cridà al límit de les seves forces mentre sentia como tot es feia fosc una altra vegada..&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; Des d’aquell turó solitari rodejat de milers de flors mortes pel rigor de la freda nit d’hivern abatida sobre la vida d’una oblidada terra qualsevol, podia escoltar el so nostàlgic de les ones anat a morir a la riba del peu del precipici damunt del qual hi restava. Els seus ulls es perdien en el no res del seu entorn, inmòvils, sense cap punt on detenir-se,... Ho havia perdut tot, en un sol instant tot allò que prenia sentit, les coses que la lligaven a la vida s’esvaïren sense ni tan sols demanar permís o... dir adéu, i l’angoixa el record l’encongia el cor, tantes coses incapaces de dir, tants perdons sense formular i mostres d’estima que abans li feia vergonya mostrar... ara mai més s’hauria de preocupar d’això, no hi quedava ningú a qui fer-les.... Però com sempre, l’estupidesa es un tret característic dels éssers humans i totes les paraules amagades, tots els gestos d’afecció que ells desitjaren i ella es negà a oferir-li-s’hi, es reuniren per fer-li saber que necesitaven mostrar-se, ra.. quan tot just era massa tard. Volia consol, fer desaparéixer la feixuga llosa instalada al seu interior que no li donava descans....  &lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; Una llàgrima regalimà rostre avall fins a trobar repós enmig d’una flor morta... Massa tard s‘havia adonat que la fortaleza era la seva fragilitat, i se’n penedia.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Perdoneu-me...-mormolà al vent, encarregat de transmetre infinits missatges sense receptor ni resposta mentre la sensació de fred d’estarse sota un cel invernal la feia tremolar de dalt a baix....Avancà un parell de pasos ferms i segurs cap a la vora de l’accident geogràfic i un cop arribat mirà la pendent que naixia llà mateix. Ho voli fer, necesitaba fer-lo, malgrat que se sentia una cobarda incapaç de fer res de bo.... Romania viva, per què ella i no ells? Per què? El pensament la feu caure l terra de genolls, tot plorant com una nena petita espantada de la foscor. Llàgrimes amargues, de dolor, de tristor, de penediment i patiment... Abraçant-se ella mateixa, deixava sorgir tot aquell torrent de sentiment sense imposar cap barrera, fluint... I si, tenia por del camí que sa vida seguiría... En el seu estat, no escoltà els pasos acostant-se cruxint mentre trepitjaven les flors dormides per sempre...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Et buscava-parlà algú drrera seu.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; Despertà espantada, aixecant-se amb violència desitjant furiossament fugir, però de què? Del somni? Però per què no el recordava? Hi donava volte pe`ro no encaixava res...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Bon dia...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; Girà el cap per saber la persona que l’ahvia saludat i així retonar-li. Un noi d’uns 20 anys s‘estava assegut en una cadira al costat del llit on semblava haver dormir ella. Tenia els ulls blaus i el cabell curt i negre nmarcant una expressió amable i preocupada, potser seria per ella? Ell li somrigué i ella li retornà, instant en que sentí una punxada dolorosa a la cara i instintivament s’emportà la mà a la cara allà on li feia mal. Però ell la detingué abans que pogúes saber el motiu.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Millor no ho facis...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Qui ets?- es senti desorientada, com si tot fos irreal i ella no fos més que el fum d’una xemeneia que aviat s’esviirïa sense previ avís.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Sóc l’Oriol.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; Un mal de cap li arribà de sobte, i ella s’aguantà el cap amb les mans fins que passà i tornà a fixar els ulls en el d’ell, mig defugint-los per vergonya del que anava a demanar a continuació.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -I qui soc jo?  &lt;/p&gt; &lt;p  style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" align="justify"&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;Ell no semblà extranyar-se per la pregunta ja que contestà amb tota la naturalitat del món:&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Ets dius Núria i som germans.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -I… on sóc?&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -En un hospital….&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Ah...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -No vols saber res més?&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Sí, però alguna cosa dins meu em diu que millor es no saber-ho...&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Bé, si està satisfeta aniré doncs a avisar al metge-afegí aixecant-se i anant cap a la porta. Tot just a l’nstant en que anava a obrir-la des de dins, algú des de fora decidí dur a terme la mateixa acció, donant pas a un noi d’un aspecte semblant a l’Oriol però més adult vestit com un metge.&lt;/p&gt; &lt;p  style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" align="justify"&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;-O sigui que la nostra nena ha despertat, eh?- li digué amb un to quasi paternal mirant-la de fit a fit.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p  style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" align="justify"&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;-Sí, em disposava a anar a buscar-te explicà ell al nouvingut  &lt;/span&gt; &lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 200%; color: rgb(192, 192, 192); font-family: georgia;" align="justify" lang="ca-ES"&gt; -Bé, me n’alegro de veure’t amb els ulls oberts ja feiem apostes sobre quan dies seguiries als braços de Morfeu.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-8642779742187706543?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/8642779742187706543/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=8642779742187706543&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/8642779742187706543'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/8642779742187706543'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2007/02/aqu-os-adjunto-el-resto-de-la-historia.html' title='Els braços de Morfeu [2/2]'/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-5689139017593496774</id><published>2007-02-10T14:57:00.000+01:00</published><updated>2008-12-09T06:53:25.005+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Nueva York'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='móvil'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mp3'/><title type='text'>Prohibir el mp3, ke?!</title><content type='html'>Un senador de Nueva York ha propuesto prohibir los mp3 y móviles a los peatones que crucen la calle.&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/Rc3Q7WmradI/AAAAAAAAAAw/9iweaJwR2-I/s1600-h/mujer_habla_movil_mientras_cruza_calle_Nueva_York.jpg"&gt;&lt;img style="cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/Rc3Q7WmradI/AAAAAAAAAAw/9iweaJwR2-I/s320/mujer_habla_movil_mientras_cruza_calle_Nueva_York.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5029906076941380050" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;A ver, entiendo que haya que estar atento al trafico pero para algo están los semáforos no?&lt;br /&gt;Simplemente eso, absurdo!&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/sociedad/senador/Nueva/York/propone/prohibir/iPod/movil/peatones/crucen/calle/elpepusoc/20070208elpepusoc_3/Tes"&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-5689139017593496774?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/5689139017593496774/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=5689139017593496774&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/5689139017593496774'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/5689139017593496774'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2007/02/prohibir-el-mp3-ke.html' title='Prohibir el mp3, ke?!'/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/Rc3Q7WmradI/AAAAAAAAAAw/9iweaJwR2-I/s72-c/mujer_habla_movil_mientras_cruza_calle_Nueva_York.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-8634111411980394199</id><published>2007-02-10T14:35:00.000+01:00</published><updated>2007-02-10T14:34:57.396+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='tarifas'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='móvil'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='electricidad'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='huelga'/><title type='text'>Impacto Inútil</title><content type='html'>En estos días las huelgas del consumo eléctrico y del uso de los móviles han impactado al "mundo que me rodea", profesores que hacen que los alumnos escriban redacciones para recapacitar sobre las consecuencias como el cambio climático, telecomunicaciones que no paran de hablar sobre estas acciones, etc.&lt;br /&gt;Pero de que sirve? A mis ojos, para nada. Pues las que deberían reaccionar no lo hacen, ignoran las protestas y no oyen nuestros gritos, la verdad es que quieras o no los que más utilizan estos servicios son las empresas, las cuales no pueden renegar de estos suministros ya que les seria negativo, como no.&lt;br /&gt;Con esto no niego que un alto porcentaje de gente también haga uso de tales servicios, pero aun así parece ser que ignoran estas iniciativas, las cuales apoyo.&lt;br /&gt;Con todo esto quiero decir que este mundo, que va como va, no piensa en las consecuencias en estos momentos, al menos no piensan demasiado. Pocas personas piensan el los demás y en lo que les rodea antes que en si mismas y bueno... así va el mundo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Concluyo apoyando estas iniciativas ^^ Esperemos a ver que pasa con la del 1 de Marzo...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-8634111411980394199?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/8634111411980394199/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=8634111411980394199&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/8634111411980394199'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/8634111411980394199'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2007/02/impacto-intil.html' title='Impacto Inútil'/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-4584164119114305846</id><published>2007-02-10T14:09:00.000+01:00</published><updated>2008-12-09T06:53:25.158+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cosplay'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='otaku'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='carnaval'/><title type='text'>Carnaval Otaku 07</title><content type='html'>&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);"&gt;Dentro de 2 semanas se celebrará como cada año en Barcelona el Carnaval Otaku, organizado por ADAM. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);"&gt;Aqui encontrareis toda la información necesaria ^^&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);"&gt;&lt;a href="http://www.adames.org/forum/viewtopic.php?p=65945#65945"&gt;http://www.adames.org/forum/viewtopic.php?p=65945#65945&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/Rc3Ja2mracI/AAAAAAAAAAc/C54S9bELqbw/s1600-h/carnavalotaku.jpg"&gt;&lt;img style="cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/Rc3Ja2mracI/AAAAAAAAAAc/C54S9bELqbw/s400/carnavalotaku.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5029897822014237122" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);"&gt;Recomiendo este evento para los otakus y la gente que se aburre, ya que la entrada es gratuita y bueno que pierdes por ir? y yo como frki k me considero allí estare!&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);"&gt;Wenos dias ^-^&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="postbody"&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-4584164119114305846?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/4584164119114305846/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=4584164119114305846&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/4584164119114305846'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/4584164119114305846'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2007/02/carnaval-otaku-07.html' title='Carnaval Otaku 07'/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/Rc3Ja2mracI/AAAAAAAAAAc/C54S9bELqbw/s72-c/carnavalotaku.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-9184928288110082514</id><published>2007-02-10T13:55:00.000+01:00</published><updated>2007-02-10T13:59:37.642+01:00</updated><title type='text'>Volver a empezar...</title><content type='html'>&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);"&gt;Hace un par de días que comencé a pensar si lo que he ido posteando es lo que quiero que el mundo sepa, la verdad es que si pero es incompleto, por lo tanto voy a dedicarle mas tiempo a este blog vacío, en el haré como todo el mundo (cosa que me negué a hacer, por eso está vacío),  opinaré sobre temas que me importan aunque muchos otros ya lo hayan comentado, no puedo permitir que los pensamientos de esta mente prodigiosa (XDDDDDD como flipo) se pierdan en el tiempo, así que allá vamos. ^^&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);"&gt;Let's GO!&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);"&gt;Hasta prontooo&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-9184928288110082514?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/9184928288110082514/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=9184928288110082514&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/9184928288110082514'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/9184928288110082514'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2007/02/hace-un-par-de-das-que-comenc-pensar-si.html' title='Volver a empezar...'/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-6984146449541235374</id><published>2007-01-13T00:41:00.000+01:00</published><updated>2007-02-11T12:26:06.130+01:00</updated><title type='text'>Els braços de Morfeu [1/2]</title><content type='html'>&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;Siento que esté en catalan, la iré poniendo a troxos pues tiene 15 paginas la historia, estas son las primeras 4 y media xD ^^ espero k os agrade :p&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;Els minuts d’un altre dia qualsevol s’esvaïen enmig d’aquells passadissos, segons de monotonia abans de començar unes classes que no tenien cap sentit per a ella. Allò no li agradava ni li agradaría, llavors per què tornava? Podria dir una mentida més i en comptes d’estar allà ser-hi a qualsevol altre lloc, però on seria la seva ment?. Potser al principi desitjà fervorosament allò, ser-hi en un altre lloc, però últimament no sabia molt be que era el que buscava ni on era, en cas de que existí alguna vegada. Un munt de preguntes sense resposta. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;Mirà l’hora, confirmant decebuda l’espera del fí. Era curiós com odiava el seu entorn i no obstant, sempre s’afanyava per arribar abans que començes l’obra de teatre de la seva vida. Absurd, estrany... resum del seu paper, ho sabia  i desitjava acabar amb tot, marxar i buscar un destí que pogués manegar  lliurement... però ja  n’existia un i això feia imposible anar-se’n i no poguer tornar en rere. Si, ho reconeixia, si aguantava la rutina, si recorria per milèsima vegada els pasadissos era amb l’esperança de veure’l, encara que per a ella no tenia nom, ni curs, ni res era tan sols ell al que es creuava en algún dels espais pels quals ara caminava sense rumb amb el cap pler d’ell. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;Decidí sortí a fora, a asseure’s al bosc de darrera i observar la ciutat mig endormiscada als seus peus, i perdre’s en el no res de la inmensitat amb la remor del vent, el balanceig de les fulles i el silenci de l’ombra dels arbres que acompanyaven la breu soletat que buscava.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt; El silenci aviat s‘instal.là al seu interior mentre sentia la pau mentre tot prenia un aire de boirosa irrealitat quan de sobte va percebre un soroll rere seu trencant parcialment la seva concentració i fent-la tornar al món real. Es girà alerta per contemplar l’intrús i fou llavors quan el cor decidí bategar més intensament del que ho havia fet abans. Ell...  Què hi feia? S’aixecà i l’observà detingudament des de la distancia que els separava. Era més alt que ella, potser debia fer un metre vuitanta, tenia el cabell curt i fosc que li tapava parcialment els ulls d’un color blau com el del cel i vestia de color fosc. Realment tot feia un aspecte entre màgic i tètric, com una aparició fantsmal dels somnis infantils...&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Et buscava- anuncià ell.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;El silenci fou la resposta, incapaç de dir res davant dels seus somnis, incapaç de creure-s’ho.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Per ser un desconegut em mires amb força confiança, no trobes? Sé que saps qui sóc malgrat no coneixis el meu nom, i pots pensar que m’ets invisible, però no és així.-continuà amb una mena de somriure estrany. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Qui ets...? Vull dir com et dius?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Oriol.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-I què volies?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Estar amb tú.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-No ho entenc. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Tens una innocència encisadora. Vens aquí tots els migdies tota sola, no entenc perquè de sobte poses aquesta cara. Em tens por?-s’assegué al terra i recolzà l’esquena en un arbre prop d’on ella romania amb la ferma intenció d’imitar una estàtua. L’acció d‘ell la feu confiar en no sabia què, i amb pases silencioses s’ajupí al seu costat.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Com m’has trobat?- trencà la pau ella.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Intuició- s’encongí de braços.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;Cap dels dos pronuncià paraula mentre el silenci es quedava entre ells com un company inseparable, ella divagava sobre el perqué ell hi hera allà i ell la mirava amb les seves intencions escrites a la seva cara, fins que una estona després ell s‘aixecà i l’estirà la mà perquè ella l’imités tot dient:&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Hora d’anar a classe.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;Acceptant el gest, li agafà la mà i l’ajudà a posar-se dreta.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Vols que baixem junts o prefereixes tornar sola?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;Ella amb cara d’interrogant li dona peu a aclarar-li allò.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Et conec millor del que penses i puc afirmar sense por d’equivocar-me que no t‘gradaria gens haver de respondre un munt de preguntes si algu ens veiés junts.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;La resposta li arrencà un somriure.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Feia temps que l’enyorava.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-El què?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Veure un somriure que no fos amarg als teus llavis.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Em sorprèn que sàpigues tant de mi, i jo de la teva persona tan sols conec el teu nom.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Estás segura del que dius?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;S’aturà baixant el cap, incapaç de reprimir el color vermell de les galtes i la vergonya interior apoderant-se d’ella.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;Ell seré tota l’estona, demostrant indiferència continuà endavant fins que no sentí le seves passes i es girà per observar-la.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Qualsevol podria dir que t’he enxampat fent una malifeta. I si estàs esperant un retret, oblida-ho perquè no tinc perquè culpar-te. Per cert, em fa la impressió que sóc un drac que vol menjar-se la doncella.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Per què?- preguntà encuriosida.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Des que he vingut no has abaixat la guàrdia, com si et representés una amenaça. I no ho entenc, bé potser vaig de color massa negre però no sóc el dimoni ni res semblant, eh? &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;L’expressió tota seriosa i solemne amb que ho havia afirmat, fou la responsable de la rialla, una d’aquelles que semblen il.luminar la més profunda de les obscuritats. Aviat, acompanyada per la d‘ell, totes dues ressonant en l’arbolada que els envoltava.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Vinga va, anem-nos que farem tard.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-No hi vull anar, odio les expressions fingides de tots ells i sobretot em faig fàstic a mi mateixa per la meva pròpia hipocresía. I a més, no entec el motiu pel qual t’explico tot això.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;Silenciosament ell caminà els metres que els separaven i passà el dits pels seus llavi baixant-los fins a agafar la seva mà i portar-la camí avall com si fos una nena petita, cosa que no rebutjà incapaç d’assimilar el que ell feia. Un cop al final del camí que els incorporava a l’avinguda que els duria al seu destí ell la deixà anar i li digué:&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Afanya’t o no arribaràs.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-No veig la raó per la qual haig d’obeir-te.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-I si fem un tracte?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Quin?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Vas a classe i quan surtis jo t’esperaré per explicar-te tot el que et ronda pel cap i donar-te el que fervorosament desitges.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-No penses anar a classe?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Qui sap... Fet? Pensa que no tens res a perdre, tu mateixa opines que ningú espera la teva tornada o sigui, pots arriscar-te perfectament a venir amb mi més tard.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-I sinó ho accepto?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-Sé el que anheles i et conec molt millor del que imagines per saber que ni per un instant se t’ha passat pel cap una negació com a resposta. I ara ves, et prometo que mai t’en penediràs ni et lamentaràs tan poc d‘aguantar això com avui.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-I aniré, però només perquè no tinc enlloc més on aburrir-me.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;-A mi m’està bé, doncs. Fins després, t’espero a la torre més alta, no vull que hi vagis sola a on et portaré.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;Ella es girà ràpid i pujà l’escala, aviat deapreixé rere les portes de l’edifici sota l’atenta mirada dels ulls blaus que dies enrere s’havia promés donar-li la seva vida si feia falta quan sentí una part seva morí d’agonia i tristesa contemplant-la rere una columna observant el no-res de la nit envoltant la finestra del segon pis.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(192, 192, 192);font-family:georgia;" &gt;Els seus companys la ignoraren quan traspassà les portes  uns segons abans que el profesor, cosa poc comú en ella, més ningu li dóna importància. Arribà al seu seient i es disposà a perdre   hores divagant sobre pequè respirava cada matinada.&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-6984146449541235374?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/6984146449541235374/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=6984146449541235374&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/6984146449541235374'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/6984146449541235374'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2007/01/els-braos-de-morfeu.html' title='Els braços de Morfeu [1/2]'/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-3406605533928301555</id><published>2007-01-13T00:34:00.000+01:00</published><updated>2007-02-10T14:07:14.146+01:00</updated><title type='text'>Pensando sin pensar</title><content type='html'>&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 0, 0);"&gt;Hoy he recordado que por ahi perdido en el PC tng varias "cursiladas" escritas por mi, es lo que siento, pienso y ¡orgullosa de ello estoy! ^^&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 204, 204);"&gt;Lo llamaría sentimiento&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 204, 204);"&gt;pero es tan profundo k mata,&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 204, 204);"&gt;lo llamaría cariño&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 204, 204);"&gt;pero es tan apasionado que quema. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 204, 204);"&gt;Mi alma y mente&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 204, 204);"&gt;por fin juntas pasean,&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 204, 204);"&gt;pues de acuerdo se pusieron&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 204, 204);"&gt;en mirarte hasta que mueran.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 204, 204);"&gt;La esperanza te acompaña y yo con ella de la mano, necesito esa ilusión que desprende tu alma al ver salir el sol, necesito despertar de este sueño increíble, pues la felicidad en mi está echando raíces, quiero contigo estar, y protegerte del miedo, miedo a la soledad, al olvido,… a lo innombrable. Todo el tiempo atrás pasado, en este presente no incumbe, otros daños ya causados ya están reparados, olvidados, destruidos, encerrados,… Y yo ahora estoy aquí sanando viejas heridas, abriendo viejos baúles que encerraban recuerdos rotos, que guardan esas lagrimas que no fueron derramadas. Y romperé las cadenas que te aten al dolor para que libre seas, libres seamos los dos.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 204, 204);"&gt;En la noche desperté y no estabas a mi lado, entristeció mi rostro, mi alma y mi alrededor, no por no estar tu conmigo, sino por no poder ser tu abrigo en aquella noche fría de invierno, por no acompañarte en tus sueños y no poder susurrarte al oído que yo me desespero si no estás a mi lado, que muero cuando sufres y vivo si ríes. Estaba triste y sola, acurrucada en mi cama, allí había un lugar para alguien pero, vacío estaba. Oí al viento susurrar tu respiración del sueño profundo, la incitación de buscarte era cada vez mayor, pero la oscuridad de la noche no dejaba ver más allá de mis pies y la niebla rodeaba todo aquello que alumbraba mi camino.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 204, 204);"&gt;Decidí volver a dormir, pero yo ya no podía, ahora no sabía más que pensar en ti. Y en mi habitación me despojo de los males que me invaden y en sonido del aire libera mis sentidos pensando en que tal vez pueda soñarte.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(204, 204, 204);"&gt;Tengo el valor de seguir en pie después de la lucha, una dura batalla de mentes heterogeneas, la esperanza k yace bajo mis piés revivirá al ver tus ojos mirandome con amor, y me devolverás la fe que perdí en el tiempo, tiempo pasado que ya no existe, el largo comienzo del corto final es hoy y aqui estoy a tu lado para seguir el camino que nos unió en un lazo de esperanza y devoción por nuestros ideales.&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-3406605533928301555?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/3406605533928301555/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=3406605533928301555&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/3406605533928301555'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/3406605533928301555'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2007/01/hoy-he-recordado-que-por-ahi-perdido-en.html' title='Pensando sin pensar'/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-8927212745884697331</id><published>2007-01-07T00:22:00.000+01:00</published><updated>2007-02-10T14:06:09.411+01:00</updated><title type='text'>The Power of Music</title><content type='html'>&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 255, 255);"&gt;Hoy he pensado en poner trozos de algunas canciones que me hicieron recapacitar, a saber: &lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 102, 102);font-family:times new roman;" &gt;[Warcry-Despertar]&lt;br /&gt;Hoy la inocencia se queda atrás,&lt;br /&gt;mi esperanza se vuelve poder,&lt;br /&gt;cada paso me enseña que vivo otra vez.&lt;br /&gt;Los errores de la ingenuidad&lt;br /&gt;se transforman a mi voluntad&lt;br /&gt;y la vida se abre ante mi tempestad.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 102, 102);font-family:times new roman;" &gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 102, 102);font-family:times new roman;" &gt;&lt;a name="5"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 102, 102);font-family:times new roman;" &gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 102, 102);font-family:times new roman;" &gt;[Warcry-Junto a ti]&lt;br /&gt;Nunca es tarde para hablar,&lt;br /&gt;el tiempo es el testigo mudo de mis actos.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt; &lt;span style="color: rgb(255, 102, 102);font-family:times new roman;" &gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 102, 102);font-family:times new roman;" &gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 102, 102);font-family:times new roman;" &gt; [Warcry-En un lugar sin Dios]&lt;br /&gt;No sé si es un sueño,&lt;br /&gt;del cual soy dueño&lt;br /&gt;o si simplemente&lt;br /&gt;es la pura realidad&lt;br /&gt;no sé si vivo&lt;br /&gt;o quizás muerto&lt;br /&gt;perdido en el camino&lt;br /&gt;del más allá&lt;br /&gt;tan sólo quiero despertar...&lt;br /&gt;&lt;/span&gt; &lt;span style="color: rgb(255, 102, 102);font-family:times new roman;" &gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 102, 102);font-family:times new roman;" &gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 102, 102);font-family:times new roman;" &gt; [Avalanch-Antojo de un Dios]&lt;br /&gt;Y yo aquí hasta el final,&lt;br /&gt;le soy fiel, le doy mi vida,&lt;br /&gt;donde esté, noche y día,&lt;br /&gt;y aunque sé&lt;br /&gt;que mi ser jamás la alcanzará,&lt;br /&gt;me da igual, pues con sólo saber&lt;br /&gt;que mañana la veré&lt;br /&gt;me basta...&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p  class="MsoNormal" style="font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 102, 102);"&gt;[&lt;/span&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 102, 102);font-size:85%;" &gt;Warcry-Un poco de fe]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 102, 102);font-size:85%;" &gt;&lt;br /&gt;Tan solo en tu interior&lt;br /&gt;En tu corazón se encuentra la fuerza&lt;br /&gt;En ti se encuentra tu fe&lt;br /&gt;Quien pudo vencer sino lo intentó&lt;br /&gt;Y yo tengo el valor de volver a empezar&lt;br /&gt;Dame un poco de fe, eso me bastara!&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 255, 255);"&gt;Bueno son trozos con los que me siento identificad y que me hacen pensar, simplemente queria compartirlo con otras personas ^^&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;"  &gt;&lt;a name="5"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-8927212745884697331?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/8927212745884697331/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=8927212745884697331&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/8927212745884697331'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/8927212745884697331'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2007/01/hoy-he-pensado-en-poner-trozos-de.html' title='The Power of Music'/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-7384443660517561539</id><published>2007-01-03T11:05:00.000+01:00</published><updated>2007-01-03T11:31:27.178+01:00</updated><title type='text'>Repasando...</title><content type='html'>&lt;span style="font-family: times new roman;"&gt;Repasando las heridas, cicatrices, recuerdos (buenos y malos). Hoy he llegado a ver más allá de todo aquello que cubría mi esperanza, que encerraba a mi alma en el fondo de mi ser, destruyéndola poco a poco. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: times new roman;"&gt;Y hoy he visto esa luz, con la que me miras tu, esa luz que me libera, que me invade y me altera, pues es luz de esperanza, valor y fe, todo lo que necesito para seguir hoy en pie.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: times new roman;"&gt;Los días cercanos me hacen recordar que sigo viva, que siento y pienso, que vivo, vivo y ya no muero.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: times new roman;"&gt;Repasando las notas del canto de mi alma, veo en ellas tu nombre.&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-7384443660517561539?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/7384443660517561539/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=7384443660517561539&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/7384443660517561539'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/7384443660517561539'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2007/01/repasando.html' title='Repasando...'/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-4382366649651085152</id><published>2006-12-27T12:18:00.000+01:00</published><updated>2006-12-27T12:26:44.444+01:00</updated><title type='text'>Al Anochecer</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:85%;" &gt;&lt;span style="color: rgb(255, 102, 102);"&gt;Aqui os dejo una de mis primeras historias, teneis para un ratito leyendo xDDD&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:times new roman;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;La lluvia caía lenta, sosegadamente,... y las nubes apenas dejaban filtrar los últimos rayos de sol, cubriendo aquellas vastas tierras con un amortiguado color rojizo que otorgaba la impresión de estar observando un campo cubierto de sangre y sueños rotos. Al menos eso pensaba ella, viendo como el manto de la oscuridad envolvía todo en su abrazo de sombras, haciendo que las personas más rezagadas se encerraran en sus casas, hasta la llegada del nuevo día y lejanas estrellas plagaran el cielo nocturno. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Aquel era el momento que había esperado durante todo el día, un instante en el cual podría desaparecer para siempre sin ningún impedimento, dejar lo que parecía ser su perfecta vida en el palacio del rey, aunque en realidad, no sabía cual sería su destino ni si llegaría a ver el nuevo amanecer, pues los recientes rumores afirmaban que al caer la noche, aquellos a los que la necesidad los había hecho salir, jamás volvieron. A pesar de todo, determinó no dejarse amedrentar por las habladurías y tirar adelante, ya que hasta la propia muerte sería mejor que esa jaula de oro.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Deslizándose lo más discretamente posible, salió del castillo y enfiló el ruinoso camino cuyo final era inescrutable pues ninguna luz permitía ver más allá de sus pasos. Y de esta forma, mientras caminaba, llegó a la linde del frondoso bosque, del cual nadie había regresado en los últimos años notando el silencio escalofriante y una tranquilidad demasiado inaudita envolviéndola y animándola a proseguir. Con paso tembloroso empezó a adentrarse en aquel paraje, deteniéndose brevemente para acostumbrarse a la lobreguez y al aullido del viento a lo lejos, como si advirtiera que lo que ahora se extendiera ante ella concerniera a otra realidad. Apartando esos pensamientos de su mente, se dispuso a continuar, cuando una pesada respiración detrás de ella la hizo girarse y fijarse en la forma que yacía en aquel claro surgido de la nada.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Vaya, vaya, ¿quién nos honra con su presencia? Nada menos que la princesa.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-No se a quién os referís- murmuró apenas logrando disimular su sorpresa ante la vista presenciada.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Como digáis... pues he de confesar que la rutina del lugar comienza a frustrarme y vuestra inesperada visita me hace plantearme que no me haría daño ir al palacio a atemorizar a los habitantes de la aldea con devorar a algunos de ellos... Por cierto,... ¿qué observáis con esa insistencia mal disimulada?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Vuestros ojos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-¿Qué ocurre con mis ojos? Son azules. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Que veo en ellos la misma tristeza que en los míos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-¿Es esa vuestra excusa para proseguir? Pues buscaos una evasiva mejor, pues aquí finalizan vuestros días.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-No sois tan sólo lo que aparentáis ser, aunque a mis ojos poseáis el aspecto de un dragón plateado en el fondo sois o erais algo más.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Daos por muerta –advirtió la bestia.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Está bien, me daré la vuelta, así cualquier esperanza de vivir se disipará, ya que no percibiré la inminente amenaza.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Y tal como declaró, retomó su camino e inició su marcha, pero contrariamente a su primera intención, es decir, retornaba al lugar del cual había deseado marchar y de esta manera, con sus pisadas retumbando en la lejanía, la amenaza pronunciada jamás fue cumplida, al menos aquella noche de lluvia. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Con el recuerdo aún nítido en la memoria, despertó con la luz del amanecer, siendo incapaz de distinguir si lo acaecido durante la noche pertenecía a la fragilidad de un sueño o a la realidad. Por ello, tomó la decisión de regresar al mismo lugar al crepúsculo, esperando pacientemente las tediosas horas de aquella vida que tanto le pesaba. Pero al fin, las siluetas comenzaron a alargarse y las tinieblas cayeron irremediablemente, y con ellas, un débil eco resonó en las profundidades de la arboleda situada al final de la senda.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Al llegar volvió a sentir la impresión de irrealidad, aunque sin otorgarle demasiada importancia y con una insólita seguridad, prosiguió al igual que la vez anterior, volviendo pronto a divisar un contorno recostado en el claro e instantáneamente examinó una vez más esos fríos ojos azules sobre los que creyó haber soñado. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Si ayer os fue de poco, ¿para qué volvéis?.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Necesitaba veros.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-¿Y cuál es la razón?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-¿Por qué no me matasteis? Los dragones no suelen ser amigables.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Un momento de flaqueza le es permitido a cualquiera. Además ya me he cansado de vivir oculto, va siendo hora de que el culpable de los rumores se de a conocer.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Entonces si es así me quedaré a vuestro lado.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-¿Por...?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Parecéis un buen sitio sobre el que descansar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Intentadlo y en esta ocasión no regresaréis.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-No he mencionado desearlo, odio toda mi vida y esa soledad que por más que lo intento jamás desaparece. Odio mi hipocresía al fingir algo que soy incapaz de sentir para intentar hacer a otros felices. Y ahora que ya os lo he dicho, podrías decirme quién sois realmente, pues no comprendo la tristeza que un dragón parece sentir.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Si eso opináis...&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-No es una opinión, es una afirmación. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Un suspiro pareció escapar de la boca de aquel ser que por alguna razón desconocida residía en el lugar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Está bien, puesto que parecéis tan insoportable os lo relataré, y arrepentiréis el haberos quedado.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-No he de arrepentirme de lo que hice, sino de lo que no haré.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-¿Conocéis la región de Aquitania? Yo fui uno de los príncipes de ese reino, hasta que como a vos, la soledad dominó mi corazón, deseando tan sólo destruir todo lo que me rodeaba por la tristeza que sentía. Pero llegó un momento en el que fui desterrado y transformado en dragón por traicionar a los míos. Es irónico pero nos asemejamos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Por ello no me matasteis.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-No obstante, a veces vuelvo a sentir esas ganas de hacer sufrir a la gente, reflejando de esta forma mi melancolía y nostalgia.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-¿Volvéis a sentir eso en este momento?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Tal vez si, tal vez no,...&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Me quedaré aquí hasta la aurora.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-¿Y después?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Ya veré... ¿Acaso apreciáis mi compañía?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Yo no he dicho eso...&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Pues silencio, que el sueño comienza a embargarme.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Y eso que se supone que soy peligroso...&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Ella no respondió y se tumbó a su lado, pensando que quizá había encontrado un motivo para vivir, y con ello se adormeció imaginando un posible futuro junto a ese dragón que alguna vez poseyó forma humana.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Unos gritos la instaron a abrir los ojos sobresaltada, dándose cuenta de que su compañero no se hallaba cerca, cosa que la impulsó a salir al lugar de donde provenía una reciente algarabía con un mal presentimiento pesándole en el alma.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Y fue al llegar, que aquella calidez sentida durante la noche pareció evaporarse en la niebla vespertina, mientras presenciaba como un desconocido caballero montado a caballo le atravesaba el corazón al dragón de plata de ojos tristes con el que compartía una similar forma de sentir, y mientras aún se escuchaban los vítores de la multitud, ella se acercó a ambos hombres cuando el rey hizo una seña.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Hija, pensé que no volvería a veros. He de agradecer a este caballero el haber terminado con el dragón que os secuestró.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Pero...&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-Por cierto joven caballero, ¿de dónde provenís?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-De Aquitania- el desconocido contestó.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Al escuchar ese nombre levantó la vista hacía el apenas recién llegado, viendo en sus ojos oscuros un deje de maldad.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-¿Teníais un hermano?- el dragón también era originario de allí recordó.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-No.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Mas en sus ojos pudo ver la hipocresía de la respuesta, y pasando por su lado, se acercó hasta la sangre plateada del único que la entendió, de donde surgían rosas blancas siendo entonces cuando el viento esparció la pregunta que jamás quiso oír de boca de su padre:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="line-height: 200%; color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;-¿Deseáis casaros con mi hija?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"&gt;&lt;span  lang="ES" style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 255, 255);font-family:times new roman;font-size:85%;"  &gt;Fue entonces cuando supo que su motivo de vivir, desaparecía para siempre entre la alegría de la gente del pueblo y una tristeza la embargaba mientras derramaba lágrimas vacías de sentido sobre aquellas rosas blancas, surgidas de la sangre de aquel de quien se había enamorado durante el ocaso.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-4382366649651085152?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/4382366649651085152/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=4382366649651085152&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/4382366649651085152'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/4382366649651085152'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2006/12/al-anochecer.html' title='Al Anochecer'/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1572563628673124168.post-8027770750137695506</id><published>2006-12-27T11:52:00.000+01:00</published><updated>2006-12-27T12:17:29.435+01:00</updated><title type='text'>Una puerta acia a mi mente</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:lucida grande;" &gt;En este blog os dejaré pasar a este laberinto llamado mente que piensa tanto y no concluye nada.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:lucida grande;"&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 0, 0);"&gt;Sabréis que pienso y que me preocupa, además de que pondré todas aquellas paranoias que pasan por mi cabeza y pos la de los que me rodean. Y todas las historias que he ido escribiendo, además de mis dibujos.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span style="font-family:lucida grande;"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;[Espero que os guste mi forma de pensar]&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:78%;"&gt;(o no xD)&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1572563628673124168-8027770750137695506?l=el-laberinto-prohibido.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/feeds/8027770750137695506/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1572563628673124168&amp;postID=8027770750137695506&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/8027770750137695506'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1572563628673124168/posts/default/8027770750137695506'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://el-laberinto-prohibido.blogspot.com/2006/12/una-puerta-acia-mi-mente.html' title='Una puerta acia a mi mente'/><author><name>Shock</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://4.bp.blogspot.com/_1t1OSmBitJ8/TMyjaibTQsI/AAAAAAAAA-0/tePA6LAdxb8/S220/IMG_0068.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
